Paremiologia catalana comparada digital

Tocom

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Labèrnia-S. Dicc., en canvi, posà /tocom/ com a pronom indefinit amb el significat de «/algo,/ quelcom» (encara més absurd que l'altre). El mot /tocom/ fou inventat inconscientment per un o alguns escriptors (Guerau de Liost, Carner, Ruyra), que sentiren dir a la gent del nord de Catalunya frases com «anar ontocom», «venir d'ontocom», i les interpretaren com si fossin «anar a un tocom» o «venir d'un tocom» (puix que l'adverbi /ontocom/ es pronuncia /untukóm,/… (segueix a l'original).
Lloc, indret (segons Fabra Dicc. Gen.). Aquest mot hauria d'esborrar-se del diccionari normatiu, perquè en realitat no existeix. Vogel Dicc. va ser el primer que li atribuí el significat de 'lloc' («Ort, Punkt»).
Un lloc qualsevol (tot i que l'escriptor gironí Joaquim Ruyra considerava que significa 'espai o cosa que hom pot tocar, el seu contorn'). El Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana afirmen que és un mot mig inventat per Pompeu Fabra i els seus col·laboradors literats, i que per això caldria eliminar-lo dels diccionaris. De: Dorca, Jordi.
Lloc: El Lluçanès i Bisaura-Vidranès.
Font: El parlar del Lluçanès (2006), El parlar de la Vall del Ges, Orís i Bisaura (2007) i El parlar de Collsacabra (2008).