Llençar un objecte i colpejar.
Lloc: Illes Balears.
Tong!
2 recurrències. Primera citació: 1991.
Tong
2 fonts, 1991.
Interj. Onomatopeia del soroll que fa un objecte que colpeja algú o alguna cosa, especialment si és metàl·lica, si ressona o vibra, i també del que fa una cosa que es destensa de cop, com per exemple un arc quan es disparat.
[Un home que juga a tenis colpeja la pilota:] Tong (Josep M. Madorell, «Jep», a «Cavall Fort», 54, 1965).