Herniar-se.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Trencar 3», p. 161. Edicions Polígrafa.
Trencar-se
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.
Trencar-se
1 font, 1970.
Herniar-se.
Lloc: Cat.
Trencar-se (algú)
1 font, 2012.
Forma valenciana recuperable per a dir herniar-se. De fet, en els diaris valencians de principi del segle XX, en les pàgines de publicitat, s'anunciaven braguers inguinals per a herniados i, entre parèntesi, afegien «trencats» perquè s'entenguera millor. Hui en dia la situació és la contrària, està en retrocés i se sent dir només en contextos esportius, on ha entrat a través del castellà, amb valor argòtic i en el sentit de lesionar-se.