Paremiologia catalana comparada digital

Trencar-se el cor

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.

Trencar-se-li (a algú) el cor

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Tristesa. Tristesa», p. 685. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Tristesa. Tristesa. Estar trist», p. 685. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Trencarse'l cor

1 font, 1864.
Fr. Causar á algú alguna cosa mòlta llástima y compassió.
Equivalent en castellà: Quebrársele á uno el corazon.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cor», p. 439. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Causar á algú alguna cosa mòlta llástima y compassió.
Equivalent en llatí: Ad misericordiam moveri.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Cor», p. 439. Hermanos Espasa, Editores.