Paremiologia catalana comparada digital

Trencar les angines

2 recurrències. Primera citació: 1926.
És intentar curar-les amb oracions i fórmules supersticioses, com aquesta: «Aquesta planta que he plantat, | aixís mai hagi pogut créixer; | per la virtut que Déu m'ha donat | no tota, valgue'm Déu, | i la Mare de Déu i Déu | hi facen més que jo, Amèn».
(Amb més detall a l'original).
Sinònim: Senyar les angines.
Lloc: Tarr.
Era un mètode antic que es feia servir per curar les angines: amb el dit polze untat amb oli es premia ben fort la cara interna del braç fent massatges des del canell fins als ossos del colze, quan es notava una boleta, l'havien de xafar; l'efecte era instantani.
I el malalt tornava a encanyonar sense tant de dolor. Sovint i en funció del «sanador», la tècnica de trencar, pastar o esclafar les angines s'acompanyava d'alguna oració o rogativa.