M. Soroll d'una cosa flonja en topar amb una altra.
Equivalent en castellà: Puf.
Puf!
26 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Puf
10 fonts, 1839.
Cosa flonja i inelàstica que topa.
Lloc: Illes Balears.
Soroll que fa una cosa flonja i elàstica en topar amb una altra.
Lloc: Illes Balears.
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa flonja i inelàstica en topar amb una altra.
Equivalent en alemany: Plumps!
M. gal·l. mobl. Mena de tamboret molt baix, generalment cilíndric, farcit de matèria tova o esponjosa i folrat de pell, cuir, etc.
Equivalent en alemany: Puff.
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa flonja i inelàstica en topar amb una altra.
Equivalent en anglès: Bump.
M. gal·l. mobl. Mena de tamboret molt baix, generalment cilíndric, farcit de matèria tova o esponjosa i folrat de pell, cuir, etc.
Equivalent en anglès: Pouf.
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa flonja i inelàstica en topar amb una altra.
Equivalent en castellà: Paf.
M. gal·l. mobl. Mena de tamboret molt baix, generalment cilíndric, farcit de matèria tova o esponjosa i folrat de pell, cuir, etc.
Equivalent en castellà: Puf.
M. gal·l. mobl. Mena de tamboret molt baix, generalment cilíndric, farcit de matèria tova o esponjosa i folrat de pell, cuir, etc.
Equivalent en francès: Pouf.
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa flonja i inelàstica en topar amb una altra.
Equivalent en francès: Pouf!
Desagrado de sentir mal olor.
Onomatopeia d'un cop fort.
Interj. Significa que alguna cosa fá mòlt mal olor.
Equivalent en castellà: Puf, pu, po.
Interj. Significa que alguna cosa fá mòlt mal olor.
Equivalent en llatí: Puf, foetet.
Imitació del soroll d'una cosa flonja i inelàstica en topar amb una altra.
Interj. so que es fa per manifestar decepció, menyspreu, indiferència. | Onomatopeia del soroll sord que fa una cosa flonja inelàstica en topar amb una altra, en caure, o del que fa una cosa que havia d'explotar i fa llufa, o una explosió molt petita, o un motor que falla, o del soroll que es fa en escopir i en expulsar aire, com quan s'escapa el riure, i també, en sentit figurat, d'un fet sobtat (aparèixer, desaparèixer, transformar-se, etc.).
Pere Màrtir (davant d'ella somrient): Mireu que és prou la mossa! Sembla un coet: puf! pam! Quin geni! (Àngel Guimerà, «La filla del mar», 1900).
Interj. ab que se significa que alguna cosa pud mòlt.
Equivalent en castellà: Po.
Interj. ab que se significa que alguna cosa pud mòlt.
Equivalent en castellà: Pu.
Interj. ab que se significa que alguna cosa pud mòlt.
Equivalent en castellà: Puf.
Interj. ab que se significa que alguna cosa pud mòlt.
Equivalent en francès: Pouah.
Interj. ab que se significa que alguna cosa pud mòlt.
Equivalent en italià: Oibò.
Interj. ab que se significa que alguna cosa pud mòlt.
Equivalent en italià: Via.
Interj. ab que se significa que alguna cosa pud mòlt.
Equivalent en llatí: Foetet.
Puf!
1 font, 1926.
Interj. amb què s'indica que se sent mala olor.
Equivalent en castellà: ¡Puf! | ¡Po!