Loc. v. comp. Expressa, de manera exagerada, que una persona determinada va molt atrafegada i enfeinada. També critica aquelles persones que es comporten com si estigueren molt enfeinades quan realment no tenen gens de feina. Boira: Llinatge català que prové del substantiu «boira» ('vapor atmosfèric que enterboleix la transparència de l'aire'). Ve del llatí «boreas» ('vent del nord').
Segons el DCVB (s. v. boira), a Mallorca en Boira és una persona que serveix per divertir els altres amb els seus gestos o paraules, i també una persona vaivera que pertot la veuen.