Interj. Onomatopeia del soroll que fa un ventall de barnilles en plegar-lo.
S'acostava amb un pas compassat de cames tortes i un ventall de veu reboua trec-trec-trec. damunt el pit de donya Maria, trrrrrrrssssssst es tancava amb la llatinesa de ventall bo, de senyora… (M. Antònia Oliver, «Coordenades espai-temps…», 1975).