Paremiologia catalana comparada digital

Truc

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Truc

1 font, 1926.
Joc de cartes que sol jugar-se entre quatre persones que van dues contra les altres dues, cadascuna de les quals rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases (guanyar el truc), matant-se les cartes segons un ordre establert (que sol esser el tres, el dos, l'as, el rei, el cavall, etc.) i fent objecte d'envit el guanyar el truc (trucar) o el nombre de punts que sumen els valors de dues cartes del mateix coll acoblades en una mà (envidar).
Los vells fan lo truc o la flor, Serra Calend. folkl. 85.
Equivalent en castellà: Truque.

Truch

1 font, 1865.
Cert joch de envit y reenvit, en que's reparteixen tres cartas á cada jugador, las que's van jugant de una á una pera fér las basas, que guanya la major per sòn orde, que es lo tres, lo dos, l' as, y desprès lo rey, caball, etc.
Equivalent en castellà: Truque.
Cert joch de envit y reenvit, en que's reparteixen tres cartas á cada jugador, las que's van jugant de una á una pera fér las basas, que guanya la major per sòn orde, que es lo tres, lo dos, l' as, y desprès lo rey, caball, etc.
Equivalent en llatí: Chartarum ludus in qua collusores in sonsione se invicem provocantur.