Interj. Onomatopeia d'un soroll fort, com el que fa un cop de maça, un tro, un terrabastall, etc.
Trum-turutum-tumtum, trum-turutum-tum-tum, els macers davant davant amb perruca de patge i aire transcendent, cerimoniosos, impertèrrits… (M. Antònia Oliver, «Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades», 1975).