Onomatopeia del soroll que fa una cosa en caure i rebotre.
Tupatup
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Interj. Onomatopeia del soroll que fa una cosa en caure o topar i rebotre, i també, generalment repetida, del que fa un animal pesant que corre (sol combinar-se amb «tupatap»).
[…] i tup-a-tup, tup-a-tup, vet-lo allà, an es porc qui se'n venia corrents amb ses cerres eriçades […] (Andreu Ferrer, «Rondaies de Menorca», 1914).