Tutament

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Adv. ant. Amb seguretat, sense perill.

Perquè puxes aquells tutament retenir,» Tirant, c. 363. «Al cars que lo porter trobàs algun empax per lo qual tutament o segura no pogués les dites provisions presentar, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxvi, 461).