Interj. Onomatopeia del crit d'alguns ocells.
Un cucut, ben visible, ha cantat llarga estona al cim d'un castanyeret; després s'ha posat més cap a muntanya, ha cantat cinc o sis vegades, ha volat fent una nota gutural: «txoc!», i ha tornat a cantar a la carena (Marià Manent, «El vel de Maia», 1975).