Paremiologia catalana comparada digital

Ulls molls

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Ulls molls

3 fonts, 1926.
Els que llagrimegen sovint.
Sinònim: Ulls tendres.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Ull I.1». Editorial Moll.
Que llagrimegen molt.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Diferents classes d'ulls», p. 272. Editorial Gregal.
Ulls llagrimosos.
Lloc: Selva, Montblanc.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Ulls molls», p. 202. Edicions Polígrafa.

Ulls molls (o tendres)

1 font, 2011.
Ulls que llagrimegen molt.
Equivalent en castellà: Ojos blandos (o llorosos, o tiernos).
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.

Ulls molls ó moll de ulls

1 font, 1865.
Lo qui habitualment los té carregats ó plorosos, ó que pateix fluxió contínua.
Equivalent en castellà: Cegajoso, cegatoso, ojos tiernos, tierno ó blando de ojos.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ull», p. 731. Hermanos Espasa, Editores.
Qui fàcilment plora.
Equivalent en castellà: Ternejon, terneron.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ull», p. 731. Hermanos Espasa, Editores.
Lo qui habitualment los té carregats ó plorosos, ó que pateix fluxió contínua.
Equivalent en llatí: Lippus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ull», p. 731. Hermanos Espasa, Editores.
Qui fàcilment plora.
Equivalent en llatí: Tenero sensui proclivis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ull», p. 731. Hermanos Espasa, Editores.