Paremiologia catalana comparada digital

Ultimàtum

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Ultimàtum

2 fonts, 1997.
M. dr. intern. Conjunt de condicions i d'exigències inajornables i definides que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
Equivalent en alemany: Ultimatum.
M. dr. intern. Conjunt de condicions i d'exigències inajornables i definides que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
Equivalent en anglès: Ultimatum.
M. dr. intern. Conjunt de condicions i d'exigències inajornables i definides que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
Equivalent en castellà: Ultimátum.
M. dr. intern. Conjunt de condicions i d'exigències inajornables i definides que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
Equivalent en francès: Ultimatum.
Esp. en el llenguatge diplomàtic, condicions definitives que es proposen a un adversari en una negociació, la no-acceptació de les quals significa el trencament de les negociacions. Del ll. 'ultimatum' 'termini acabat', p. n. subst. del verb 'ultimo', 'portar a l'últim extrem'

Ultimatum

1 font, 2025.
Ultima propòsta. De: Bartrina.
Equivalent en llatí: Ultimatum.
Font: Gramàtica, 1907.