Vagarosament

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Adv. D'una manera vagarosa.

Açò no par que sia justa cosa, sinó vagarosament e debades foren instituits los tres capellans, doc. a. 1360 (BSAL, viii, 378) | No pas girant-se vagorosament, Hist. Troy. 101.

Equivalent en castellà: Vagamente.