Paremiologia catalana comparada digital

Cara de pocs amics

57 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1803.

Fer cara de pocs amics

14 fonts, 1933.
Mala cara.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno II (Abril-Junio de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 160. Societat Castellonenca de Cultura.
Equivalent en castellà: Tener cara de vinagre, de pocos amigos.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 44. Editorial Diàfora.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1004», p. 685. Columna Edicions.
Estar molt enfadat.
Sinònim: Regirar-se la bilis | Traure foc pels queixals.
Fran (2010): Foro de Literaturas románicas «Refranys, frases fetes i modismes populars de la llengua catalana - https://literaturasromanicas.foroactivo.com/t293-refranys-frases-fetes-i-modismes-populars-de-la-llengua-catalana». Web.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. F», p. 97. Consell de Mallorca.
Estar molt enfadat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Sinònim: Fer cara de pomes agres, fer cara de vinagre.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 122. Editorial l'Esquer.
Estar trist, amb la cara llarga o a punt d'arremetre contra algú.
Sinònim: Fer cara de mal any.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.3 Frases fetes i locucions de l'any», p. 20. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Mostrar mal semblant.
Font: CO.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 147. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
De mal tracte.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cara, careta, carota», p. 26. Editorial Millà.
Seriosa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Fer», p. 72. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
I, a diferència de la senyora que li acabava de preguntar si estava bé, els altres feien cara de pocs amics.
San Martín Janer, Marcel (2023): L'enèsima confabulació d'imbècils «El dia D», p. 181. Alberti Editor.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Cara de pocs amics

13 fonts, 1967.
Cara de pocos amigos, aspecto adusto y desagradable.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 51. Comercial Denes, SL.
Equivalent en castellà: Cara de pocos amigos, cara de vinagre.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 54. Editorial Pòrtic.
Amb una barbeta a l'estil del desaparegut líder del grup de rock Nirvana, Kurt Cobain, apareix Andoni Zubizarreta amb cara de pocs amics pel rebedor de l'hotel Indian Lakes Resort de Boormingdale.
Castillo, Àngel del (1994): Avui «Esports. Entrevista a Andoni Zubizarreta», p. 35. L'Avui / El Punt Avui.
La (cara) d'aspecte antipàtic.
No m'atreveixo a preguntar l'adreça a aquest home; fa cara de pocs amics / Quina cara de pocs amics que fa!; deu estar enfadat per alguna cosa.
Sinònim: Cara de jutge, cara de tres déus, cara de vinagre.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Adust». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 205. Edicions Polígrafa.
Cara ferrenya.
Lloc: Montblanc, València.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara de pocs amics», p. 208. Edicions Polígrafa.
No es pot anar pel món fent cara de pocs amics.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 34. Llibres de l'Index, S.A..
Cares per dir 'mal geni'
Sinònim: Mala cara.
Optimot (2019): «https://twitter.com/optimotcat/status/1108328545691099138». Twitter.
Sinònim: Veg. Cara de pomes agres.
Equivalent en castellà: Cara de pocos amigos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cara». Editorial Barcanova.
La d'aspecte antipàtic o malaltís.
Sinònim: Cara de pomes (o prunes) agres | Cara de divendres | Cara de mal atzar | Cara de mal conhort | Cara de merda d'oca | Cara de tres déus | Cara de set angúnies.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cara f.», p. 85. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 179. Universitat Miguel Hernández.
La d'aspecte antipàtic.
Sinònim: Aspecte poc amigable.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 76. Edicions 62.
Seriós, antipàtic.
Reguant, Miquel (2021): «https://twitter.com/MiquelReguantF/status/1461271331694075905». Twitter.

Tenir cara de pocs amics

5 fonts, 1968.
Posar cara d'empipat. Gens content.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 335. Editorial Moll.
Tenir cara seriosa, o de mal geni.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Amic», p. 111. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1052», p. 695. Columna Edicions.
Cara antipàtica.
No me'l presentis; té cara de pocs amics.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Tenim cara de pocs amics; pocs, però bons, i d'aquests amics sñon els que volem tenir fins a l'infern.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 22. Les nostres virtuts», p. 331. Editorial Pòrtic.

Fa cara de pocs amics

3 fonts, 1967.
I al prendre's les coses tan a pit, mala barraca. Pot dir o escoltar.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XIII. Als qui no s'ho trauen de les mans, i s'ho prenen a pit», p. 129. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «F», p. 76. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 207. Edicions Polígrafa.

Cara de pocs amigs

2 fonts, 1803.
Equivalent en castellà: Cara de pocos amigos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amig, ga», p. 33.
Equivalent en castellà: Cara de vinagre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amig, ga», p. 33.
Equivalent en llatí: Insociabilis homo, torvo & horribili vultu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Amig, ga», p. 33.
Se diu del qui tè lo aspècte desagradable.
Equivalent en castellà: Cara de pocos amigos ó de vinagre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.
Se diu del qui tè lo aspècte desagradable.
Equivalent en francès: Homme de mauvaise mine.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.
Se diu del qui tè lo aspècte desagradable.
Equivalent en llatí: Torvus, horridus vultus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.
Se diu del qui tè lo aspècte desagradable.
Equivalent en italià: Viso arcigno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cara», p. 390. Impremta de Josep Torner.

Tenir (o fer) cara de pocs amics

2 fonts, 1997.
Equivalent en castellà: Tener (o hacer) cara de pocos amigos.
Font: DE.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Cara», p. 195. Estudios Románicos.
Esquerp.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte al tarannà», p. 22. Edicions 62.

Amb cara de pocs amics

1 font, 2006.
I jo, amb cara de pocs amics, que vaig a parlar amb el dit «Marraco».
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 63. La Costa Publicacions.

Cara de pocs amigs, ó de vinagre

1 font, 1803.
La desagradable.
Equivalent en castellà: Cara de pocos amigos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 129.
La desagradable.
Equivalent en castellà: Cara de vinagre.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 129.
La desagradable.
Equivalent en llatí: Insociabilis homo; torvo, horribili vultu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cara», p. 129.

De pocs amics

1 font, 2008.
L'apel·latiu de «sapo» el crec en concordança amb la imatge d'un peix amb aspecte de mal carat, de pocs amics.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2008): Els nostres peixos. Captures i experiències «Rap», p. 88. La Costa Publicacions.

Fa cara de pochs amichs

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 261, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Fer (Tindre) cara de pocs amics

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. F», p. 38. Edicions Víctor.

Fer cara de pòcs amics

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. F», p. 324. Editorial Arte y Letras.

Fer cara de pocs amics!

1 font, 2016.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Cara», p. 493. Autoedició.

Home de pocs amics

1 font, 2004.
Intractable / dit d'una persona que fa de mal tractar.
Té molt mal caràcter, és un home de pocs amics.
Sinònim: Tractívol com una gatosa, ésser grec.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Intractable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tenir cara de pocs amics (cast.)

1 font, 1989.
Sinònim: Tenir mala ganya.
Equivalent en castellà: Tener cara de pocos amigos.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 205. Editorial Claret.

Tindre o fer cara de pocs amics

1 font, 2003.
Posar la cara seriosa indicadora de mal geni.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 37. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Tindre u cara de pocs amics

1 font, 1997.
Semblante adusto o antipático.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 25. Comercial Denes, SL.