—Vaig bé! —Vaig com la Seu!

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1932.

Vaig bé, vaig com la Seu!

2 fonts, 1978.

Dita a manera d'excusa. Diuen d'un vell peixater que va fer un gran pet i que tothom se'l va quedar mirant. En aquella moment, va sonar la campana de la Seu i ell va exclamar aquesta facècia.

Vagi bé, vagi amb la Seu

1 font, 1935.

Usat com a excusa quan hom fa una ventositat. Un peixater anava amb una panera de peix al cap, corrent cap a la Boqueria. En ésser davant les escales de la Seu engegà un fort cosc que deixà sorpresos els passants. Al moment, del rellotge de la Seu sonà un quart d'una, i el peixater amb tota flema digué: —Vaig bé, vaig amb la Seu.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Vaig bé; vaig amb la Seu

1 font, 1932.

Forma humorística i familiar, usada com a excusa i per distreure, quan algú ha fet alguna ventositat. Conten que un dia passava un peixater corrent pel davant de les escales de la Seu amb una panera de peix al cap, que anava a portar a la Boqueria, i en passar, tot corrent, va engegar un cosc fortíssim que deixà sorprès a tothom que passava per allí.

Al mateix temps el rellotge de la Seu deixà sentir majestuosament una batallada que anunciava un quart d'una; i el peixater, molt seriosament, va exclamar enmig de la sorpresa i riallada general: Vaig bé, vaig amb la Seu.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Font: Refraner barceloní.