Forma exclamativa de «veies», 2a pers. de singular de l'imperatiu de /veure,/ usada per afirmar o mostrar més expressivament una cosa.
Es meu gust vaig voler fer / de mon pare i de mu mare; / veiès que n'he tengut, ara! / Mala vida, i en tendré (cançó pop Mall.) | Hi aniràs, an es ball?—Veiès si hi aniré! (=és clar que hi aniré).
Equivalent en castellà: Ved | Mirad | A ver.
Lloc: Mall., men.
Exclamació derivada de «veies», segona persona de singular de l'imperatiu de «veure», i que s'usa per mostrar o afirmar una cosa.
Veiès qui ho ha vist mai, que nores-esperen-esser del Rei hagen de demostrar sa seua habilitat (XX, 46).
Lloc: Mallorca.
Forma exclamativa de «veies», 2a pers. de singular de l'imperatiu de «veure», usada per afirmar o mostrar més expressivament una cosa.
Hi aniràs, an es ball? —Veiès si hi aniré! (=és clar que hi aniré).
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.