Veies!

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1867.

Veiès

2 fonts, 1926.

Forma exclamativa de «veies», 2a pers. de singular de l'imperatiu de /veure,/ usada per afirmar o mostrar més expressivament una cosa.

Es meu gust vaig voler fer / de mon pare i de mu mare; / veiès que n'he tengut, ara! / Mala vida, i en tendré (cançó pop Mall.) | Hi aniràs, an es ball?—Veiès si hi aniré! (=és clar que hi aniré).

Equivalent en castellà: Ved | Mirad | A ver.

Lloc: Mall., men.

Forma exclamativa de «veies», 2a pers. de singular de l'imperatiu de «veure», usada per afirmar o mostrar més expressivament una cosa.

Hi aniràs, an es ball? —Veiès si hi aniré! (=és clar que hi aniré).

Lloc: Mallorca.

Font: DCVB.

Veies!

2 fonts, 1968.

Interjeccions i locucions exclamatòries.

Exclamació de dubte.

Lloc: Montseny.

Exclamació per a fer recalcar la impressió bona o dolenta que ens produeix una cosa.

Lloc: Gil.

Equivalent en castellà: Al tanto.

Veies què!

1 font, 2022.

Equivalent en castellà: Al tanto.

Vejas!

1 font, 1867.

De burla y escarnio.