Paremiologia catalana comparada digital

Vell caduc

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Vell caduc

1 font, 2018.
Un vell caduc es refereix a un ancià decrèpit, que està perdent capacitat física o intel·lectual.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres expressions al voltant de la p+èrdua de facultats mentals», p. 335. Editorial Gregal.

Vell caduch ó xaruch

1 font, 1865.
Fam. Mòlt vell; se diu de la persona mòlt atropellada per sa avansada edat.
Equivalent en castellà: Vejarron, vejancon, vegestorio, monton de tierra, viejo chocho ó cascotero.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vell, a», p. 753. Hermanos Espasa, Editores.
Fam. Mòlt vell; se diu de la persona mòlt atropellada per sa avansada edat.
Equivalent en llatí: Decrepitus, senior confectus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Vell, a», p. 753. Hermanos Espasa, Editores.