Paremiologia catalana comparada digital

Venir a bé

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Accedir, assentir.
Si es teus veys venen a bé o no que mos casem, Roq. 28.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bé II.5.a)». Editorial Moll.
Merèixer assentiment, esser grat.
No ha vengut a bé de tots.
Lloc: Manacor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bé II.5.b)». Editorial Moll.
Donar conformitat, estar d'acord amb una cosa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Venir Loc. d)». Editorial Moll.