Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Vent de cerç, pluja de cert
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1938.
Vent de cerç, pluja de cert
3 fonts, 1951.
Mestral: vent del nord-oest. Se'l considera un vent important, cabdal, per això se'n diu així, deriva de mestre. En alguns indrets se l'anomena cerç. Pocs canvis ha patit el mot llatí que feien servir els romans per parlar d'aquest vent: «cercius». És un vent que pot anunciar canvis i precedir una borrasca i precipitacions.