Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Veritat», p. 259. Edicions Polígrafa.
Veritat sabuda i bona fe guardada
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.
Veritat sabuda i bona fe guardada
1 font, 1970.
Veritat sabuda y bona fe guardada
1 font, 1839.
Loc. for. ab que se dòna á enténdrer que alguna cosa se ha de sentenciar sèns aténdrer precisamènt á las formalitats y ápices del dret.
Equivalent en castellà: Verdad sabida y buena fe guardada.
Loc. for. ab que se dòna á enténdrer que alguna cosa se ha de sentenciar sèns aténdrer precisamènt á las formalitats y ápices del dret.
Equivalent en francès: La vérité connue, et la bonne foi conservée.
Loc. for. ab que se dòna á enténdrer que alguna cosa se ha de sentenciar sèns aténdrer precisamènt á las formalitats y ápices del dret.
Equivalent en italià: Verità saputa e buona fede servata.
Loc. for. ab que se dòna á enténdrer que alguna cosa se ha de sentenciar sèns aténdrer precisamènt á las formalitats y ápices del dret.
Equivalent en llatí: Sententia citra judicialem formam ferenda.