Paremiologia catalana comparada digital

Ves a cobrar a can Cresta!

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Ves a cobrar a ca'n Cresta!

1 font, 1926.
Es diu quan no es vol pagar allò que un altre demana.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cresta Loc. h)». Editorial Moll.

Ves a cobrar a can Cresta

1 font, 2022.
F. expr. Manifesta la intenció de l'emissor de no pagar el que hom li demana i el seu menyspreu davant la petició del seu interlocutor. Cresta: Malnom format a partir d'una característica física del seu posseïdor.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. C. Cresta», p. 87. Institut d'Estudis Catalans.