Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1212. Editorial Selecta-Catalonia.
Tenir una bona entrada i una mala sortida
14 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1935.
Girona té mala entrada i mala sortida
7 fonts, 1935.
Cadaqués té bona entrada i mala sortida
2 fonts, 1985.
Lloc: Costa de l'Alt Empordà.
Font: T 02.
A Cadaqués costa molt l'entrar-hi i costa molt sortir-ne
1 font, 1992.
L'Escala té bona entrada i mala sortida
1 font, 2019.
Aquesta dita fa referència al fet que tothom que entra al poble de l'Escala en queda meravellat de seguida, mentre que, conseqüentment, sortir-ne es fa molt més difícil pel mateix motiu.
Lloc: L'Escala (Alt Empordà).
Font: Carreres, Narcís ("Ciset"); Solés, Lídia; Flanqué, Maria Teresa.
Tenir una bona entrada i una mala sortida
1 font, 2007.
Sinònim: Rere les rialles vénen les ploralles.
Tindre bona entrada i mala eixida
1 font, 2003.
Començar bé i acabar malament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Vic té mala entrada i mala sortida
1 font, 2014.
Quan un foraster hi va, no s'hi troba bé; però a l'hora de marxar-ne, li costa, li sap greu. Això es diu de molts llocs. Cf.: Refranys, XII, 1528, p507: «Girona té mala entrada i mala sortida».
Lloc: Vic (Osona).