Paremiologia catalana comparada digital

Veu d'espinguet

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1977.

Veu d'espinguet

2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Voz chillona, voz estridente.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 234. Editorial Pòrtic.
Veu d'un so agut i estrident, persona cridanera i xiscalire.
Equivalent en castellà: Voz de pito.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Aparell respiratori. Del canyó, el rogal i la rutija», p. 134. Editorial Gregal.

Tenir veu d'espinguet

1 font, 1982.
Chillido, grito estridente.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 112. Editorial Diàfora.