Veure's venge [o venja?] (de qualcú o de qualque cosa)
1 font, 2008.
Haver aconseguit venjar-se'n.
—Mon pare, tan poc divertida trob sa fam com sa feina. Com veigque per aquí no me'n veuré venge mai, me'n vui anar a cercar el món, veiam si trobaré cap encaix (XVII, 20).
Lloc: Mallorca.
Veure's venge d'una cosa
1 font, 1926.
Veure-se'n deslliurat, donar-hi abast, aconseguir d'acabar-la, d'atendre-la com cal.
Faràs feina tota sa nit i encara no te'n veuràs venge, d'aquest vestit (=encara no l'acabaràs) | Passaven tants de tords per aquell coll, que no em veia venge d'agafar-ne | No se veya venja de visites y capells llevats y encensades, Ignor. 8.