Paremiologia catalana comparada digital

Via!

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1867.

Via!

2 fonts, 1867.
Crit d'orde que es dóna al timoner perquè posi la canya del timó en posició central i dirigint l'embarcació en el mateix sentit de la carena.
Equivalent en castellà: ¡A la vía!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Via Loc. f)». Editorial Moll.
Interjecció per a fer moure algú, per a treure'l d'allà on es troba.
Via, en tota mala ventura anau detràs aquelles que us pertanyen, Metge Somni iii | Pren una pedra, la mort, e via al femer de infern, Sermons SVF, ii, 43 | Via a Manresa tothom!, Camps i F., Poes. 71.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Via Loc. g)». Editorial Moll.
Para dar ánimo.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.

Via

1 font, 1867.
Equivalent en castellà: Via.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VI. De la preposición. Preposiciones simples», p. 54. Hermanos Espasa, Editores.