Paremiologia catalana comparada digital

No deixar de petja

37 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1803.

No deixar de petja

14 fonts, 1915.
Assetjar, controlar algú.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. De les cames, dels peus i del caminar», p. 73. Editorial Gregal.
Assetjar, perseguir, controlar amb excés de zel.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «D», p. 60. Edicions Baix Empordà.
Equivalent en castellà: No perder de vista.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 72. Editorial Diàfora.
Perseguir insistentment (algú).
No el deixaré de petja fins que m'hagi pagat.
Equivalent en castellà: No dejar en paz | No dejar a uno ni a sol ni a sombra.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Deixar», p. 85. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: V. Deixar.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Petja», p. 183. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Anar a les trasques.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «A», p. 21. Edicions de 1984.
Sinònim: Anar (o entrar) a les trasques (o al darrere).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «48», p. 26. Garsineu Edicions.
Quan un vigila sempre à un altre. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/345/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Pobra Antònia! No deixava de petja la bústia de casa, com jo.
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Juny 2001», p. 24.
No deixar de seguir, de perseguir, algú o alguna cosa, d'ocupar-se'n).
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
No abandonar mai, anar al darrera.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Petja», p. 301. Edicions Polígrafa.
Loc. v. [LC]. No deixar de seguir de prop [algú, un animal].
No el deixaré de petja fins que m'hagi pagat.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «petja ». Institut d'Estudis Catalans.
Seguir-lo insistentment, encalçar-lo.
No deixis de petja al nou fins que aprengui bé el que ha de fer.
Sinònim: Anar a la caça d'algú; Seguir com la seva ombra.
Equivalent en castellà: No dejar ni a sol ni a sombra; No dejar en paz; No perder de vista.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «petja». Editorial Barcanova.
Perseguir, vigilar.
Sinònim: Veg. Seguir els passos (de) 1.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «N», p. 227. Edicions 62.
Empipar: empaitar.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Mals tractes: donar-los», p. 97. Edicions 62.

No deixar de petja algú

2 fonts, 1979.
Sinònim: v. Anar a la caça d'algú.
Equivalent en castellà: No dejar en paz a alguien.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 58. Edicions 62.
Anar-li contínuament al darrera.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «deixar», p. 35. Editorial Millà.

No deixar-lo de petja

2 fonts, 1980.
Després de vestir la pobra Judit, el senyor de la funerària ha fet una repassada a la cambra, semblava com si hi busqués alguna cosa. Jo no el deixava de petja.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «La novel·la de l'hora violeta. 1964», p. 112. L'Avui / El Punt Avui.
Com un corcó, nit i dia, que no et deixa de petja.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 4», p. 91. L'Avui / El Punt Avui.

No dèxar de pètje

2 fonts, 1805.
F. no apartarse d'algú, seguirlo per tòt.
Sinònim: No dèxar may de pètje | V. Dèxar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pètje», p. 189.
F. proseguir sèns intermissió lo comensat.
Sinònim: V. No dexàrne ma.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pètje», p. 189.
Fr. No dèxar á algú, seguirlo per tòt.
Equivalent en castellà: No dejar á uno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pètje», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Fr. Continuar en alguna cosa ab empenyo y sèns interrupció.
Equivalent en castellà: No dejar de la mano.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pètje», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Fr. Continuar en alguna cosa ab empenyo y sèns interrupció.
Equivalent en francès: Poursuivre avec chaleur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pètje», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Fr. No dèxar á algú, seguirlo per tòt.
Equivalent en francès: Suivre quelqu'un partout.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pètje», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Fr. Continuar en alguna cosa ab empenyo y sèns interrupció.
Equivalent en italià: Andar avanti con calore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pètje», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Fr. Continuar en alguna cosa ab empenyo y sèns interrupció.
Equivalent en italià: Proseguire.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pètje», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Fr. No dèxar á algú, seguirlo per tòt.
Equivalent en italià: Seguir le pedate.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pètje», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Fr. No dèxar á algú, seguirlo per tòt.
Equivalent en llatí: Alicui semper adesse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pètje», p. 468. Impremta de Josep Torner.
Fr. Continuar en alguna cosa ab empenyo y sèns interrupció.
Equivalent en llatí: Omni studio et contentione indesinenter instare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Pètje», p. 468. Impremta de Josep Torner.

No deixar (algú o alguna cosa) de petja

1 font, 2004.
No deixar de seguir, de perseguir, algú o alguna cosa, d'ocupar-se'n / perseguir insistentment (algú).
Però jo no deixo mai de petja la idea / Fa tres dies que no em deixa de petja per demanar-me diners / No el deixaré de petja fins que m'haurà pagat.
Sinònim: Seguir els passos (d'algú), no deixar (algú) en sol ni en ombra.
Font: A-M / R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Perseguir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

No deixar de petge

1 font, 1926.
No cessar de seguir qualcú, no perdre notícia de la seva situació.
La vella negra, plantada al altre cap de taula, no'm deixa d'ull, me mira tota intrigada, Oller Fig. pais. 26 | I dissimulant-ho l'una a l'altra no van deixar-lo de petge, Pons Com an., 200.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Deixar I.1». Editorial Moll.

No deixar de petges

1 font, 2014.
Al diccionari de Raspall i Martí, la locució es troba sota la forma «no deixar de petja». Però a casa s'ha dit sempre amb la forma que donem.
Fes el que fes, els tenia sempre a sobre controlant-lo perquè actués amb rectitud i no el deixaven de petges.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 232. Llibres de l'Index, S.A.
Significa «seguir algú assíduament». Els «petges» són «peus de bancs, taules, caixes, etc.», tal com diu Orriols.
El seguien sense parar: no el deixaven de petges.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Petge», p. 460. Llibres de l'Index, S.A.

No deixar-lo ni en peu ni en petja / No el voldria veure ni en peu ni en petja

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

No dèxar may, no dèxar de pètje

1 font, 1803.
F. no apartarse d'algú, seguirlo, acompanyarlo per tòt.
Equivalent en castellà: No dexar á uno.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèxar», p. 258.
F. no apartarse d'algú, seguirlo, acompanyarlo per tòt.
Equivalent en llatí: Alicui semper adesse; aliquem insequi.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dèxar», p. 258.