Paremiologia catalana comparada digital

Vilanament

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. De manera vilana, grossera.
Aquell baró vilanament leuà aquell sant hom de la taula, Llull Felix, pt. viii, c. 35.
Equivalent en castellà: Villanamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Vilanament». Editorial Moll.
De manera vil, vulgar.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Vilanament», p. 289. Edicions Polígrafa.