Paremiologia catalana comparada digital

Volenter

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Volenters

2 fonts, 1926.
Adv. De bon grat, gustosament.
Sinònim: Volenter.
Equivalent en castellà: Con gusto | De buen grado.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volenter o Volenters». Editorial Moll.
Ant. De bon grat.
Jo faré volenters ço que em demanau.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Voluntat», p. 474. Llibres de l'Index, S.A.

Volenter

1 font, 1926.
Adv. De bon grat, gustosament.
Sinònim: Volenters.
Equivalent en castellà: Con gusto | De buen grado.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volenter o Volenters». Editorial Moll.
Adv. Amb valor clarament adverbial.
Pero io n'iré uolenters, doc. a. 1230-57 (Pujol Docs. 21) | Sènyer Déus, qui donats pus volenter que nosaltres no prenem, Llull Cont. 34, 22 | Era gelosa del rey e de una sua donzella ab la qual lo rey volenters parlaua, Llull Felix, pt. i, c. 2.
Sinònim: Volenters.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volenter o Volenters a)». Editorial Moll.

Volentés

1 font, 1926.
Sinònim: V. Volenter.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volentés». Editorial Moll.

Volontés

1 font, 1926.
Sinònim: V. Volenter.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volontés». Editorial Moll.