Paremiologia catalana comparada digital

Volenterosament

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Volenterosament

1 font, 1926.
Adv. Amb voluntat; de bon grat.
Hauia un escolà qui no volia apendre tan volenterosament com los altres escolans fahien, Llull Felix, pt. viii, c. 11 | Recebé lo molt volenterosament, Muntaner Cròn., c. 244.
Equivalent en castellà: Voluntariamente | De grado.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volenterosament». Editorial Moll.

Volentorosament

1 font, 1926.
Adv. ant.
Sinònim: V. Volenterosament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volentorosament». Editorial Moll.

Volentosament

1 font, 1926.
Adv. ant. Volenterosament. Figura la forma «volentosament» en l'edició Pijoan del Llibre de Santa Maria de Ramon Llull (cf. Llull Sta. Mar. 14, nota). No sabem si és errada o si respon a una forma autèntica del català antic, ben possible com a derivat de l'adjectiu «volentós».
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volentosament». Editorial Moll.

Volenturosament

1 font, 1926.
Adv. ant.
Sinònim: V. Volenterosament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volenturosament». Editorial Moll.

Volonterosament

1 font, 1926.
Sinònim: V. Volenterosament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Volonterosament». Editorial Moll.