Paremiologia catalana comparada digital

Voler-ne amb qui alena

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Ésser molt destre per a fer alguna cosa, tenir coratge de guanyar a qualsevol en aquell ram.
Per valenties d'aquestes en vol ab qui alena (Aurora 228).
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Alenar Loc. h)», p. 474. Editorial Moll.
No retre's per ningú.
Sant eloi feia de ferrer, i en volia amb qui alenava, a fer des seu ofici (V, 12) | No era bona a res; ara a menjar en volia amb qui alenava (XXIII, 105).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «V», p. 390. Editorial Moll.