Paremiologia catalana comparada digital

Val més fer enveja que pietat

68 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1882.

Val més fer enveja que pietat

21 fonts, 1969.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Enveja», p. 180. Edicions Tres i Quatre.
Correu / Vera Grau, Idali (2020): Correu. Correu electrònic.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENT., ACC., PARAULES... ENVEJA», p. 22. L'Avui / El Punt Avui.
Vol dir que és preferible excitar l'enveja dels altres que excitar-ne la compassió.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Font: Revista Terra Nostra, 59 (1986): Elements de Folklore, p.
Gazofilaci (2021): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1422221232511012865». Twitter.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 254.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «Què val més?», p. 21. Terra Nostra.
Equivalent en francès: Mieux vaut faire envie que pitié.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 304. Robert Morel Editeur.
Equivalent en esperanto: Pli bone estas enviigi, ol kompatigi | Pli feliĉa estas martelo insultata, ol amboso kompatata.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Saviesa i prudència, consells | Saĝo kaj prudento, konsiloj», p. 16. Associació Catalana d'Esperanto.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 248. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLV. Els girs ponderatius», p. 183. Llibres de l'Index, S.A..
Semblances, girs, simulacions i mots mal dits. Girs ponderatius.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Equivalent en castellà: Más vale envidia que lástima | Mejor es envidia que mancilla.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Enveja», p. 54. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 413. Edicions 62.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 30. Editorial Acebo.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «Bons consells», p. 72. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «Bons consells». Web.
Equivalent en francès: Mieux vaut faire envie que pitié.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Fortunes i deutes», p. 99. Autoedició.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Val més enveja que pietat

6 fonts, 1914.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de moral», p. 1155. Editorial Selecta-Catalonia.
Més val que ens tingjuin enveja que no pas pena.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 257. Salvat, S.A. de Ediciones.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 520. Web.
Equivalent en francès: Mieux vaut faire envie que pitié.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 328. Robert Morel Editeur.
Aquest refrany fa referència al fet que és millor ser envejat, ja que això implica tenir quelcom cobejable, en comptes de ser compadit, atès que això suposa que es té o es viu una situació poc desitjable.
Equivalent en anglès: Better to be envied than pitied (Trad.: Millor ser envejat que compadit).
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 5. Món rural i climatologia», p. 57. Web.
Aquest refrany fa referència al fet que és millor ser envejat, ja que això implica tenir quelcom cobejable, en comptes de ser compadit, atès que això suposa que es té o es viu una situació poc desitjable.
Equivalent en francès: Il vat mieux faire envie que piété (Trad.: Val més fer enveja que pietat).
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 5. Món rural i climatologia», p. 57. Web.
Aquest refrany fa referència al fet que és millor ser envejat, ja que això implica tenir quelcom cobejable, en comptes de ser compadit, atès que això suposa que es té o es viu una situació poc desitjable.
Equivalent en castellà: Más vale envidia que piedad.
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 5. Món rural i climatologia», p. 57. Web.
Equivalent en castellà: Vale más envidia que piedad.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. V», p. 839. Antoni López, Editor.

Més val enveja que pietat

4 fonts, 1914.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Premià de Mar (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Més val ésser envejat que inspirar compassió.
Equivalent en llatí: Praestat invidos habere quam misericordiam.
Font: HW 39686b.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2331». Enciclopèdia Catalana.
Equivalent en castellà: Más vale que nos tengan envidia que lástima.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. M», p. 815. Antoni López, Editor.

Mes val enveja que llàstima

2 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 41. Real Academia de Historia.

Més val que em tinguen enveja que pietat

2 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 77. Ajuntament d'Alzira.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 219. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Més val que et tinguen enveja que llàstima

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 14. Anubar Ediciones.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

Val mes enveja que pietat

2 fonts, 1883.
Pensèm que tal sentencia no es de sa nostra terra.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XVII.- Egoisme - Escepticisme», p. 300. Institut Menorquí d'Estudis.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «7. Aforismes referents á bons concells y bonas circunstancias morals», p. 30. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Val més ràbia que compassió

2 fonts, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 42 (15 de gener de 1928) «Refraner. XXXI. Ço que val més», p. 31. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Sinònim: Val més causar enveja que pietat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 11», p. 522. Columna Edicions.

Més val enveja que llàstima

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 152. Edicions Víctor.

mes val enveja que pietat

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mes val enveja que pietat

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «E», p. 23. Manuscrit.

Més val envejat, que no plangut

1 font, 1905.
Proverbis germánichs.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns «Proverbis germánichs», p. 94. Stampa Elzeveriana.

Més val fer enveja, que pietat

1 font, 1900.
(Gen.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «E», p. 39. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Mes val que ens tinguin enveja que pietat

1 font, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Manich Illa, Francesc d'A. (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramatic Pere Torras Olim, p. 4. Manuscrit.

Mes val que ens tinguis enveja que pietat

1 font, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De Bobes Soler, Eulàlia (1951): Cent vinticinc aforismes, locucions o modismes catalans, transcrits en l'any 1701 pel gramàtic Pere Torra Olim, p. 4. Manuscrit.

Més val que me tinguen enveja que pietat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 170. Editorial Arte y Letras.

Més val que te tinguen enveja que llàstima

1 font, 2023.
Lloc: Benicarló.
7Dies (2023): 7 Dies «Refranys Mariners - https://7diesactualitat.com/refranys-mariners/». Web.

Mes val que te tinguen enveja, que llastima

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 103. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Més val que te tinguen enveja, que no llàstima

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «M», p. 36. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Més val que tinguen enveja que llàstima

1 font, 1981.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. D'aspectes socioeconòmics».

Més val ser envejat / que apiadat

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/37/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Més val ser envejat que ser compadit

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 36. Garsineu Edicions.

Val més causar enveja que pietat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 265», p. 113. Columna Edicions.

Val més enveja (o que et tenguin enveja), que pietat

1 font, 1993.
Pensem que tal sentència no és de la nostra terra (F.C.M.). Vol dir que és preferible excitar l'enveja dels altres que excitar-ne la compassió (D.). L'enveja dels altres prové de les nostres riqueses: la pietat, de les nostres misèries.
Equivalent en castellà: Vale más envidiado, que compadecido.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1168 Enveja», p. 162. Institut Menorquí d'Estudis.

Val més enveja que compassió

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 39 (1 de desembre de 1927) «Refraner. XXVIII. Lo que més val», p. 358. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Val més enveja, que pietat

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 142. Editorial Rourich.

Val mès fer envidia que pietat

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «V», p. 33. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Val més fer envidia que pietat

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «V», p. 5. Manuscrit.

Val més fer envídia que pietat

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. V», p. 374. Web.

Val més que et tinguin enveja que compassió

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Verbs», p. 188. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Val més que mos envegin, que no que mos compadesquin

1 font, 1984.
Val més estar bé, que no malament.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Egoisme. Escepticisme», p. 203. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Val més ser envejat que compadit

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La condició humana», p. 18. Garsineu Edicions.

Val més ser envejat que planyut

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 98. Edicions Salòria.