Paremiologia catalana comparada digital

Vols callar!

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Vols callar!

2 fonts, 1926.
Ho diuen per rebutjar una suposició que un altre fa.
Dispensi'm, eh?—Vol callar…, Pons Auca 84.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Callar Loc. b)». Editorial Moll.
Si es diu en un to amable, pot esser una amigable reconvenció per aturar les objeccions d'algú, per exemple a rebre un favor o un obsequi.
—Fiet —diu a s'eriçó [sa raboa], sa meua germana que ha tengut un infant! […] I sobretot jo em poria trobar an es mateix cas, i no crec que et sabés gens de greu, a tu, si jo hi anava. / —Vols callar! —diu sa raboa. Ben contenta que em faries (XXI, 78).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «V», p. 390. Editorial Moll.

Vôs callar!

1 font, 1989.
Per regraciar un present, un favor, etc. De resposta, fan…
Lloc: Lloret de Mar.
Fàbregas i Barri, Esteve; Rebollo i Tibau, Carme (1989): La cultura tradicional i el parlar de Lloret «Primera part. La cultura tradicional a Lloret de Mar. Relació social i formes de polidesa», p. 212. Editorial Claret.