Xa, xa, xa

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Interj. Onomatopeia del soroll de parlar o conversar, de la xerrameca.

Quan vos botonau: «Aue Maria, eee!, gràcia plena, xa xa xa»: no val res; altres paternostres de lançol, ni val ni nou (Sant Vicent Ferrer, «Sermons», (s. XV), 1932.34).