Paremiologia catalana comparada digital

Xalim-xalam

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1970.

Xalim-xalam

2 fonts, 1970.
Xerradissa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xalim-xalam», p. 316. Edicions Polígrafa.
Xerrameca simultània i confusa.
Lloc: Mallorca i Menorca.
Rull, Xavier (2023): El Nacional «Anar pengim-penjam': el sufix més eixerit - https://www.elnacional.cat/ca/cultura/pengim-penjam-sufix-eixerit_1059015_102.html». El Nacional.cat.

Xalim-i-xalam

1 font, 1991.
Renou de gent que parla.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 69. Editorial Moll.