Paremiologia catalana comparada digital

Xalim-xalam

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Xalim-i-xalam

2 fonts, 1926.
M. Soroll de gent que parla; xerrameca simultània i confusa.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Xalim-i-xalam». Editorial Moll.
Renou de gent que parla.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 69. Editorial Moll.

Xalim-xalam

2 fonts, 1970.
Xerradissa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xalim-xalam», p. 316. Edicions Polígrafa.
Xerrameca simultània i confusa.
Lloc: Mallorca i Menorca.
Rull, Xavier (2023): El Nacional «Anar pengim-penjam': el sufix més eixerit - https://www.elnacional.cat/ca/cultura/pengim-penjam-sufix-eixerit_1059015_102.html». El Nacional.cat.

Xalima

1 font, 1926.
M. Xalim-i-xalam.
Lloc: Llofriu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Xalima». Editorial Moll.

Xalima-xalama

1 font, 2023.
Sinònim: Xalim-xalam.
Rull, Xavier (2023): El Nacional «Anar pengim-penjam': el sufix més eixerit - https://www.elnacional.cat/ca/cultura/pengim-penjam-sufix-eixerit_1059015_102.html». El Nacional.cat.