Interj. Onomatopeia del soroll metàl·lic que fan les tisores, i també a la veu d'alguns ocells.
L'altre xava es veu que el compta per més brillós i tu, que ets capaç de tocar un fandango amb lo xic-xec de l'estisora, tot esquitllant una somera […] (Emili Vilanova, «Gitanesca», «Quadros populars», 1906).