F. pl. Romanços, coses complicades però vanes, sense importància. Etim.: desconeguda. Es tracta d'un mot més que vulgar, gairebé d'argot. Sembla relacionable amb «xirimia» o «xeremia», i la segona part del mot presenta gran analogia amb «mandanga», que és també un vulgarisme (probablement pres del castellà). El conjunt del mot sembla resultat d'una composició d'elements expressius per a imitar el so de versos o xerrameca insubstancial, més verbosa que útil o profunda.
Hi duien olletes, gerretes, platets… ciurells i altres xirimindangues, Alcover Cont. 95 | Bo estava ell per permetre xirimindangues devers ca-seua!, Alcover Rond. ix, 124 | No em vengueu amb més xirimindangues!
Equivalent en castellà: Requilorios | Cuentos | Bagatelas.
Lloc: mall.