Paremiologia catalana comparada digital

Xirlis-mirlis

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1915.

Estar xir-lis

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Estar pitófol | Estar xirvi | Estar begut.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Estar xirlis

1 font, 1967.
Lloc: Balaguer, Bellpuig, Vall d'Àneu.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Borratxera», p. 237. Edicions Polígrafa.

Estar xirlis-mirlis

1 font, 1970.
Tenir un començament de embraiguesa.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols, Benassal.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xirlis-mirlis (estar)», p. 339. Edicions Polígrafa.

Xirlis-mirlis

1 font, 2014.
Persona poca cosa, que no té força.
A la Ribera sí que la usem, xirlis-mirlis, que és com tio catxotxes. A la Marina Alta també la usem molt: «Mira, quin xirlis-mirlis, no pot acabar-se la paella!».
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «X», p. 356. Juli Jordà Mulet.