A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar

4 recurrències en 4 variants.

1. A Alboraia, filla meua, no vages a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Rivalitats, maledicència i parladuries dels pobles», p. 54. Editorial l'Esquer.

3. A Alboraia, mare meua, me'n 'tinc que' anar a casar: que em paguen el dot en xufles i tindré que rosegar (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 685», p. 355. Columna Edicions.

4. A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar (1951, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1233. Editorial Selecta-Catalonia.