Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar

11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1935.

A Alboraia, filla meua, no vages a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar

3 fonts, 1978.

A Alboraia, mare meua, me n'he d'anar a casar, que em paguen el dot en xufes i hauré de rosegar

2 fonts, 1978.

A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar

2 fonts, 1935.

A Alboraia, filla meua no vagues a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar

1 font, 2022.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).

A Alboraia, mare meua, / me'n tinc que anar a casar, / que em paguen el dot en xufes / i tindré què rosegar

1 font, 1992.
Font: Pitos i flautes, 229.

A Alboraia, mare meua, m'he de casar, que em paguen el dot en xufes i tindré que rosegar

1 font, 2008.

A Alboraia, mare meua, me'n «tinc que» anar a casar: que em paguen el dot en xufles i tindré que rosegar

1 font, 1992.