Un llengut, en canvi, és aquell que té molta llengua i que contesta de males maneres encara que no tingui gota de raó.
Sinònim: Ser un llengut.
Tenir molta llengua
14 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1969.
Tenir molta llengua
6 fonts, 1969.
Dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc.
Tens molta llengua! Sempre has de dir l'última paraula.
Sinònim: Tenir la llengua llarga, llengua llarga.
Dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc.
És insuportable, és una d'aquelles persones que tenen molta llengua.
Sinònim: Tenir la llengua llarga, llarg de llengua, llengua llarga.
Parlar molt, ésser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses, i especialment la pròpia valor / dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc. / ésser un llengut.
No li facis cas, que té molta llengua i del que diu només en compleix la meitat.
Sinònim: Llarg de llengua, tenir la llengua llarga, llengua llarga.
Dir algú més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc.
Escolta noi!, veig que tens molta llengua, tu. A veure si demanes perdó.
Sinònim: Tenir la llengua llarga, llengua llarga.
Tenir molta llengua i pocs fets
5 fonts, 1969.
Prometre o bravejar molt i sense fonament.
Sinònim: No tenir més que llengua.
Lloc: Illes Balears.
Ésser bravejador, o informal en les promeses.
Lloc: Cat.
Esser bravejador, no atenir-se a la realitat.
Lloc: Mallorca.
Esser bravejador o informal en les promeses.
Lloc: Mallorca.
Tindre molta llengua
2 fonts, 2003.
Ser massa xarraire.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Tindre molta llengua [o tindre la llengua llarga, o ser llarg de llengua]
1 font, 2008.
Dir, algú, més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc.