Érem sis, teníem set, vam comprar un càntir buit, el càntir és nou i encara es deu

A les sis tinc set, el càntir és buit, és nou i encara es deu

—NarCIS, porte'm el càntir que tinc SET. Posa-li aigua que és BUIT. Compte no el trenquis que és NOU, i encara es DEU

—Tens set? Doncs el càntir és buit, i com que és nou, encara es deu

—Tin set. / —El cantir és vuit i com que és nou, encara es deu

—Tinc set i el canti és buit… / —Si és nou! / —I encara es deu

—Tinc set! —El càntir és buit i com que és nou, encara es deu

—Tinc set! … - Jo en tinc vuit! El càntir és nou i encara es deu

—Tinc set. / —Doncs el càntir és buit. / —Però si és nou! / —Oh, i encara es deu!

—Tinc set. / —Jo tinc buit. / —No em ve de nou

—Tinc set. El càntir és buit, és nou i encara es deu

A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu

Diu que n'hi havia un, / que cada dos per tres, s'aixecava a les quatre, / de cinc a sis tenia set, / bevia amb un càntir vuit, / que era nou i encara es deu

El dia u o el dia dos de l'any tres, a les quatre o a les cinc de la tarda, n'hi havia sis que tenien set, van comprar un càntir buit, que era nou, i encara es deu, onze rals els hi va costar al carrer Alfons XII número tretze

Erem «sis», / teniem «set», / vam comprar un càntir «vuit», / el càntir és «nou», / i encara es «deu»

Érem sis, / teníem set, / vam comprar un càntir vuit, / el càntir és nou, / i encara es deu

Eren sis que tenien set, el càntir es buit, es nou i encara es deu

Eren sis que tenien set, es van trobar un càntir buit, era nou i encara es deu

Hi havia una vegada dos que esperaven a tres a les quatre, tots cinc a les sis, tenien set, però el cantir es vuit, es nou, i encara es deu

L'u i el dos van anar a cal tres a buscar el quatre per fer el cinc, com que eren sis i tenien set, el càntir és buit perquè és nou i encara es deu

N'eran sis que tenien sed el càntir era buit es nou i encara es deu

N'hi ha un que cada dos per tres s'aixeca a les quatre perquè entre cinc i sis té set i beu d'un canti buit que és nou però encara el deu

N'hi ha un que cada dos per tres s'aixeca a les quatre perquè entre cinc i sis té set i beu d'un càntir buit que és nou però encara el deu

N'hi havia un que cada dos per tres es llevava a les quatre, de cinc a sis tenia set, però el càntir és buit, perquè és nou i encara es deu

N'hi havia un que cada dos per tres es llevava a les quatre, de cinc a sis tenia set, però el càntir estava buit perquè és nou i encara es deu

N'hii havia un que cada dos per tres s'aixecava a les quatre, perquè de cinc a sis tenía set, bebia d'un canti buit, que és nou i encara el deu

Som sis, que tenim set, el càntir és buit, això és nou i encara es deu

Són les sis i tinc set i el cantir és buit

Tinc set i el canti es vuit i aixó que es nou i encara es deu!

Tinc set, / el canti es buit, / és nou / i encara es deu

Tinc set, el canti és vuit, és nou i encara es deu

Tinc set, el cantir és buit, perquè és nou i encara es deu

Tinc set, són les vuit, el càntir és nou i encara es deu!

Tinc set! Jo en tinc vuit, el canti és nou i encara es deu!

Tinc set… Jo en tinc vuit, el càntir és nou i encara es deu!

Un va tocar el dos cap a cal tres, el quatre va fer el cinc, a les sis tenia set, però el càntir era buit, en va comprar un de nou i encara el deu

Una vegada era un que s'havia de trobar en dos, que feien tres, per anar a fer un berenar a les quatre, parlant parlant els hi van tocar les cinc, tenien set, van anar a comprar un càntir buit que era nou i el pocavergonya encara el deu

Una vegada era un, que cada dos per tres s'aixecava a les quatre, de cinc a sis tenia set, va comprar un càntir buit, era nou i encara es deu