Paremiologia catalana comparada digital

A Albalat, lloques

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.

A Albalat, lloques

5 fonts, 1935.
Covards.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1225. Editorial Selecta-Catalonia.
Covards poc coratjosos.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 90. Edicions El Mèdol.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Horta. Albalat dels Sorells». Manuscrit.
Els balatans tenen fama de covards (Martí Gadea, Tipos, I, af., 2, 74); també ho diuen dels corberans, CL IV, 19.
Lloc: Sueca.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. IV. La Ribera Baixa del Xúquer. Tòpics de la Ribera Baixa», p. 151. Fundació Caixa Castelló.

Els d'Albalat, lloques

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Ribera Baixa. Albalat de la Ribera». Manuscrit.

En Albalat, lloques

1 font, 1999.
Aquí lloques vol dir covards.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 503. Edicions 62.