Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar
12 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.
A Alboraia, filla meua, no vages a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar
3 fonts, 1978.
A Alboraia, mare meua, / me'n tinc que anar a casar, / que em paguen el dot en xufes / i tindré què rosegar
2 fonts, 1926.
(cançó pop. valenciana). El conreu de la xufa o xufla té especial importància en el País Valencià, i sobretot a l'Horta de València. El procés d'aquest conreu és: primerament llauren la terra, pel mes de juny; tot seguit planten les xufes, fent muntets de terra í posant algunes xufes a cada un; amb els lligonets les /remassen,/ o sia, en treuen la brossa cada vegada que n'hi creix; les reguen cada quinze dies; quan es mor la brossa, les nuguen (en el setembre) (segueix a l'original).
Font: Pitos i flautes, 229.
A Alboraia, mare meua, me n'he d'anar a casar, que em paguen el dot en xufes i hauré de rosegar
2 fonts, 1978.
A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar
2 fonts, 1935.
A Alboraia, filla meua no vagues a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar
1 font, 2022.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).