Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1208. Editorial Selecta-Catalonia.
A Begues, encantats
6 recurrències. Primera citació: 1935.
Expliquen que, en època de carros, la gent de Begues s'hi posava a dormir al damunt mentre el cavall feia la seva via. Als pobles per on passaven, els deien que eren uns «encantats».
Lloc: Penedès.