Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
A Botarell ne són guerxos, a Montbrió no ho són tant, a Riudoms la boniquesa i a Reus la flor del camp
22 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1935.
A Botarell tots són guerxos; a Montbrió, ja no tant; a Cambrils, la boniquesa, i a Mont-roig, la flor del Camp
2 fonts, 1978.
A Botarell, tots són guerxos; a Montbrió, ja no tant; a Vinyols, la boniquesa, i a Riudoms, la flor del Camp
2 fonts, 1978.
A Botarell ne són guerxos, a Montbrió no ho són tant, a Riudoms la boniquesa i a Reus la flor del Camp
1 font, 1992.
A Botarell són guerxos, / a Riudoms no tant, / a Reus, la boniquesa, / Maspujols, la flor del Camp
1 font, 2007.
Corrandes (cançons que es cantaven en les rondes que fan referència als pobles propers i els seus habitants, tant en sentit positiu com negatiu), les anomenem de geografia folklòrica.
Lloc: Maspujols.
A Botarell tots són gerxos, a Riudoms ja no ho són tant, a Reus la boniquessa i a les Borges la flor del camp
1 font, 2012.
Lloc: Les Borges del Camp (Baix Camp).
A Botarell tots són guertxos, a Montbrió ja no tant, a Cambrils la boniquesa i a Mont-roig, la flor del Camp
1 font, 2021.
A Botarell tots són guerxos / a Montbrió no ho són tant / a Vinyols la boniquesa / i a Riudoms la flor del Camp
1 font, 2006.
Per posar en relleu les qualitats físiques de les noies riudomenques.
Lloc: Riudoms.
A Botarell tots són guerxos / a Montbrió, ja no tant / a Riudoms la boniquesa / i a Mont-roig, la flor del Camp
1 font, 2019.
Lloc: Baix Camp.
A Botarell tots són guerxos, a Montbrió ja no ho són tant, a Riudoms la boniquesa i a Reus la flor del Camp
1 font, 1935.
A Botarell tots són guerxos, a Montbrió no ho són tant, a Riudecanyes la plata i a Mont-roig la flor del Camp
1 font, 1935.
A Botarell tots són guerxos, a Montbrió no ho són tant, a Vinyols la boniquesa i a Cambrils la flor del camp
1 font, 1935.
A Botarell tots són guerxos, a Riudoms ja no ho són tant, a Reus la boniquesa i a les Borges la flor del camp
1 font, 2023.
O també la gran quantitat de corrandes que acaben amb l'expressió «la flor del camp», que canvien de protagonista segons qui les reprodueix i la tradició local.