Paremiologia catalana comparada digital

A Manises, novatxers

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1935.

A Manises, novatxers

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Els habitants de Manises tenen fames de dur noves amunt i avall; és a dir, se'ls té per molt xafarders. «Farautes», com també se'ls anomena, vol dir xerraire.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Horta. Manises». Manuscrit.

A Manises, novitgers i farautés

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1229. Editorial Selecta-Catalonia.
El primer terme, de sentit desconegut; «farauté», fanfarró.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 97. Edicions El Mèdol.

A Manises, novitxers i farautes

1 font, 1999.
Xafarders i xerraires.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 484. Edicions 62.

Els de Manises són novitxeros

1 font, 1992.
Segons explica el mateix autor, «s'aplica eixe sobrenom als naturals d'eixa vila, perquè són molt curiosos per a anar i vore prou a sovint lo que passa en València, puix no volen que els ho conte ningú, sinós presenciar-ho ells». De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, 156.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. III. L'Horta de València. Subsector del Sud del Türia. Tòpics de l'Horta de València. Subsector del Sud del Türia», p. 130. Fundació Caixa Castelló.