Paremiologia catalana comparada digital

A Manresa, empaitabisbes

14 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.

Manresans, empaitabisbes

6 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d'un bisbat.
Forns, Joan (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb llocs». Web.
Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d'un bisbar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.
Sembla que fa referència al plet de la Sèquia entre el bisbe de Vic i la ciutat de Manresa. Una altra versió diu que el bisbe venia a Manresa i els manresans el van rebre a cops de ceba perquè no estaven conformes amb una decisió que havia pres el bisbe. Aquest enfadat va decidir anar a viure a Vic.
Puig, Jaume (2025): El parlar de Manresa «9. Fraseologia. 9.1. Expressions manresanes», p. 58. Zenobita Edicions.
Que feia referència «al plet de la Séquia entre el bisbe de Vic i la ciutat de Manresa». Una altra versió diu que el bisbe venia a Manresa i «els manresans el van rebre a cops de ceba perquè no estaven conformes amb la decisió que havia pres el bisbe.
Lloc: Bages.
Puig, Jaume (2020): Pel pou de la gallina «El parlar de Manresa - https://www.elpou.cat/noticia/3740/parlar-manresa». Web.
Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d'un bisbat.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb llocs», p. 35. Revista L'Estel.

A Manresa, empaitabisbes

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1213. Editorial Selecta-Catalonia.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Expliquen que abans d'haver-hi el bisbat a Vic, era a Manresa. Una vegada, els manresans es van enfadar amb el bisbe perquè s'havia instal·lat uns dies a Vic i, en tornar a Manresa, el van apedregar amb cebes i no el van deixar entrar al palau episcopal. D'aquí ve que el bisbat es traslladés definitivament a Vic.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Bages. Manresa». Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 484. Edicions 62.

A manresa, empaitabisbes

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 47. Edicions El Mèdol.

Els Empaitabisbes de Manresa

1 font, 1937.
El bisbat que avui radica a la ciutat de Vic, diuen que en altres temps havia estat a la de Manresa.
En una ocasió els manresans estaven disconformes amb la conducta del seu bisbe. Aquest hagué d'anar a Vic a fer una visita, i en retornar al seu palau de Manresa, els manresans sortiren a trobar-lo i l'apedregaren a cops de ceba,.
Lloc: Manresa (Bages).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 190. Centre Excursionista de Catalunya.

Els Empaitabisbes de Manresa (cont. 1)

1 font, 1937.
Amb tant de delit que no el deixaren entrar a la ciutat. El bisbe se n'entornà a Vic, on fou molt ben rebut, i decidí quedar-s'hi a viure. Els manresans, penedits de llur fer, moltes vegades han reclamat el retorn del bisbe, però aquest mai més no hi ha volgut tornar.
Lloc: Manresa (Bages).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 190. Centre Excursionista de Catalunya.