Paremiologia catalana comparada digital

A Morvedre, socarrats

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1935.

A Morvedre, socarrats

6 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1229. Editorial Selecta-Catalonia.
Recorda l'incendi de la població per no rendir-se a Hanníbal.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 97. Edicions El Mèdol.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Camp de Morvedre». Manuscrit.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 204. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 485. Edicions 62.

Els de Morvedre són socarrats

1 font, 1992.
No he pogut comprovar l'existència d'aquest malnom referit a Morvedre, encara que sí a moltes altres localitats alencianes, com Xàtiva; Forcall, S, I, 13; Portell, S, I, 35; Culla, S, III, 3; Benafigos, S, III, 17; Cocentaina, M, III, 86; Ebo, M, I, 5. Martí Gadea vol considerar-lo originat per l'heroic incendi de Sagunt pels seus habitants durant la segona Guerra Púnica, però això és un motiu erudit, desconegut del poble. De: Martí Gadea.
Font: Tipos, I, 355.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. I. Baix Palància. Tòpics de Baix Palància», p. 33. Fundació Caixa Castelló.